Entrada del dia dedicada a Beatriz, professora del departament de Geografia amb anys d'experiència educativa i que s'ha centrat en ajudar-me a descobrir més. Segons tinc entés l'expressió que dona títol a aquest capítol (de res per l'apariat), significa "En què puc ajudar-te?", i això és exactament el que ha fet aquesta companya. M'ha ensenyat el projecte de l'hort que tenen, un espai on a Flordelís se li cauria la baba a cada pam. Composteres cedides per l'ajuntament, abancalament amb espècies aromàtiques, d'altres mengívoles; una caseta d'hort que fa gust de veure-la (els han donat fins i tot un premi local) i un espai que és quasi el doble que el que tenim a l'Eduardo Primo. Inclouen diferents espais propers a l'hort que es composen d'elements cedits per l'ajuntament, comprats per l'AMPA i també d'altres reutilitzats com uns banquets fets amb tambors de llavadora ben decorats per a l'ocasió. La reutilització la tenen ben treballada, fins i tot han creat contenidors menuts de reciclatge fets dels dipòsits d'aspiradores ja retirades. En acabar, ha estat comentant-me un projecte de ciències que utilitzava diferents espais del centre i encara queda vestigi d'això pels panells on es trobaven algunes de les etapes de la gimncana. Aquesta setmana ha segut la setmana matemàtica i alguns punts s'amaguen entre gran quantitat de nombres i alegories constant al número "pi". En acabar de dinar i compartir café amb diferents companys portuguesos ens n'hem anat a les muntanyes. La primera parada ha estat a la zona de Monte on descansen les restes mortals de l'últim emperador austríac Carles I. Després hem seguit ascendint per un mar de núvols cap a les muntanyes fins arribar a un coll que ens obria dues opcions; o bé pujàvem a un pic; o bé ens dirigíem cap a Ribeiro Frio a veure la "Levada dos Balcões", opció que hem triat. Les levades són canalitzacions que permetien a les persones portar l'aigua de les muntanyes a les seues cases en una illa on la dispersió del poblament és (o era) la seua realitat quotidiana. Les vistes al final del recorregut de la Levada són espectaculars, zona selvàtica de Laurisilva que et fa viure dins d'una pel·lícula! El passeig necessitava d'una parada per repossar forces. He aprofitat per provar "o poncha tradicioanl da Madeira", una beuratge preparat amb aiguardent, suc de llima i mel (Juanfran!). Després de descansar una breu estona a l'hotel, hem anat a fer un "sopar de germanor" a l'institut. Cadascú havia preparat alguna cosa per a picar, postre o beguda i ho hem compartit. Ha segut prou emotiu que l'alumnat haja participat cantant algunes cançons típiques de Madeira o Portugal i fent que el públic participarem de l'actuació. Finalment han fet l'entrega oficial dels certificats de participació i la intensa aventura sembla que va arribant al seu final. Ara entenc millor perquè els portuguesos tenen "O fado".
Comentarios
Publicar un comentario