Quem bem tece nunca se esquece
Ja han passat unes quantes hores des que vaig aterrar a Funchal. La percepció de l'espai canvia i hi ha punts de referència que són físics, per exemple el semàfor on para el bus o la tenda de roba que em recorda que he de girar cap a l'esquerra si vull anar al centre històric; però que també són d'altre tipus, com el que et pot oferir una persona amb la seua presència. Avui, a més de trobar-me amb Rom ("enclavament geoestratègic" de tota aquesta aventura) he pogut tindre especial contacte amb cinc professors i professores més. De Filipe destaque el tracte amb l'alumnat i la predisposició per donar-me una presència important a la seua aula. Regina i la seua atenció en les distraccions dels estudiants. També amb la voluntat de fer-me sentir còmode de Bea, modificant el planing per poder treure-li més profit didàctic al meu jobshadowing. De les classes per la vesprada de Cea que les dificultats socioeconòmiques també són un entrebanc en l'evolució acadèmica de l'alumant encara que et trobes al paradís de Madeira. I l'abraçada còmplice de Diva conseqüència d'entendre la falta d'humiltat d'aquells qui no accepten aprendre i formar-se en altres llengües per una malentesa diferència cultural.
Avui he pogut veure com són les classes de geografia i d'història. D'altra banda, m'ha ensenyat l'alumnat de Rom com han aprés la llengua en tot un projecte que desenvolupa les competències lingüístiques en anglès del seu alumnat, i que serveix per treballar-ne d'altres com la social (amb el treball cooperatiu) o la STEM que a hores d'ara sembla l'única important perquè es repeteix més que la cançò de l'estiu. En última instància he pogut assistir en el saló d'actes a una activitat doble. D'una banda, hi havia una simulació en que alguns alumnes havien segut triats per representar l'institut en una futura sessió al parlament portugués on hauran de proposar quin és el model de democràcia que volen en el futur (dintre del programa 100 anys de democràcia a Portugal).
Per últim, he començat junt a un grup de suecs a rebre classes de portugués. A estes hores i després d'un dia tan intens la necessitat de descans és un imperatiu per seguir gaudint de l'experiència. Seguirem explicant la vida a Madeira en la tercera entrega, de moment deixeu que me'n vaja a dormir.
Comentarios
Publicar un comentario