Entradas

Pois não

Imagen
Entrada del dia dedicada a Beatriz, professora del departament de Geografia amb anys d'experiència educativa i que s'ha centrat en ajudar-me a descobrir més. Segons tinc entés l'expressió que dona títol a aquest capítol (de res per l'apariat), significa "En què puc ajudar-te?", i això és exactament el que ha fet aquesta companya. M'ha ensenyat el projecte de l'hort que tenen, un espai on a Flordelís se li cauria la baba a cada pam. Composteres cedides per l'ajuntament, abancalament amb espècies aromàtiques, d'altres mengívoles; una caseta d'hort que fa gust de veure-la (els han donat fins i tot un premi local) i un espai que és quasi el doble que el que tenim a l'Eduardo Primo. Inclouen diferents espais propers a l'hort que es composen d'elements cedits per l'ajuntament, comprats per l'AMPA i també d'altres reutilitzats com uns banquets fets amb tambors de llavadora ben decorats per a l'ocasió. La reutilització l

Fisicamente, habitamos um espaço, mas, sentimentalmente, somos habitados por uma memória.

Imagen
La memòria provoca sentiments i aquests ajuden a idealitzar els records, és a dir estimulen la mitificació de la pròpia memòria. La potència del programa Erasmus es concentra en les instantànies mentals que queden dels moments viscuts, sobre els que tornes involuntàriament per analitzar què ha passat, generar coneixement i constantment evocar emocions. Avui hi ha dues instantànies que destacaria especialment. La primera ha segut sobre les 11 de matí, un moment a la terrasa de la cafeteria del professorat, perquè aci els profes en tenen una de pròpia, en la que he pogut conversar amb dos futurs universitaris suecs que acaben els seus estudis d'institut fent pràctiques i ajudant a docents de centres més enllà de les seues fronteres. Ha estat una experiència curiosa. Hem pogut conversar una estona i ha servit perquè des de la seua experiència personal desmitificaren el sistema educatiu d'un dels països nòrdics, que tendim a idealitzar, com també per comprovar el nivell de maduresa

Quem bem tece nunca se esquece

Imagen
Ja han passat unes quantes hores des que vaig aterrar a Funchal. La percepció de l'espai canvia i hi ha punts de referència que són físics, per exemple el semàfor on para el bus o la tenda de roba que em recorda que he de girar cap a l'esquerra si vull anar al centre històric; però que també són d'altre tipus, com el que et pot oferir una persona amb la seua presència. Avui, a més de trobar-me amb Rom ("enclavament geoestratègic" de tota aquesta aventura) he pogut tindre especial contacte amb cinc professors i professores més. De Filipe destaque el tracte amb l'alumnat i la predisposició per donar-me una presència important a la seua aula. Regina i la seua atenció en les distraccions dels estudiants. També amb la voluntat de fer-me sentir còmode de Bea, modificant el planing per poder treure-li més profit didàctic al meu jobshadowing. De les classes per la vesprada de Cea que les dificultats socioeconòmiques també són un entrebanc en l'evolució acadèmica d

Segunda-feira ao sol

Imagen
L'IES Eduardo Primo retransmitint des de "a Quinta Estação" de Funchal. La ciutat de més de 100.000 habitants s'alça imponent al llarg de la costa sud de Madeira. Ens dirigim a l'Horacio Bento de Gouveia, al centre on estarem fent el jobshadowing. Aci, com que Madeira és una regió independent dintre de la república portuguesa, l'organització escolar i la gestió del centre és molt més autònoma. Per exemple aquest institut de secundària recull alumnat que comprén entre els 10 i els 16 anys d'edat, o també els salaris del professora els paga directament el centre (gestionant-ho un ampli departament d'administració, fins i tot tenen una "cap de departament"). L'equip docent aposta per la inclusió i desenvolupen diferents projectes per atendre a la diversitat que engloba des d'alumnes nouvinguts, molts d'ells d'Amèrica Llatina, a alumnes que presenten diversitat funcional i/o intel·lectual. Rom, el nostre referent en aquest viatge,